Assemblea Jove sobre Salut Mental i Benestar Emocional a Barcelona

Assemblea Jove sobre Salut Mental i Benestar Emocional a Barcelona

La proposta aborda la salut mental i el benestar emocional entre les persones joves de la ciutat de Barcelona. El procés parteix de la idea que el benestar emocional del jovent està fortament condicionat per diversos factors socials i materials. En primer lloc, la precarietat laboral i la incertesa econòmica que afecta una part important de les persones joves. En segon lloc, les dificultats d’accés a l’habitatge, que dificulten els projectes d’emancipació i generen inseguretat sobre el futur. Finalment, també es tindran en compte altres elements que poden influir en el benestar emocional, com la pressió social i l’impacte de les xarxes socials en la vida quotidiana del jovent. L’objectiu del procés és generar espais de debat i deliberació on les persones joves puguin compartir experiències, identificar problemàtiques comunes i elaborar propostes que puguin orientar polítiques públiques municipals relacionades amb la salut mental, l’habitatge o les polítiques de joventut.

En una primera fase es realitzarien assemblees de barri amb grups aproximats d’entre 20 i 30 joves. Aquestes sessions servirien per identificar les principals problemàtiques i experiències vinculades al benestar emocional del jovent. En una segona fase es realitzarien assemblees de districte amb aproximadament 40 participants. En aquestes sessions es treballarien les conclusions recollides als barris i es començarien a elaborar propostes compartides. Finalment es convocaria una assemblea ciutadana de ciutat amb aproximadament entre 80 i 100 joves representants dels diferents districtes, amb l’objectiu de deliberar i acordar un conjunt de recomanacions finals.

La selecció dels participants es faria mitjançant un model mixt. Per una banda es realitzaria un sorteig entre persones joves empadronades a Barcelona d’entre 16 i 30 anys. Per altra banda també es podrien fer convocatòries obertes a través d’equipaments juvenils, entitats o espais comunitaris per facilitar la participació de perfils diversos. En cas que hi hagués més persones interessades que places disponibles, es podria intentar mantenir un cert equilibri entre perfils per garantir una mostra diversa.

La mostra hauria d’intentar representar la diversitat de la joventut de Barcelona. Per això es procurarà tenir en compte diferents variables com l’edat, el gènere, el districte de residència o la situació laboral. L’objectiu és que el debat reflecteixi la pluralitat de situacions que viuen les persones joves a la ciutat.

El marc mostral principal seria el padró municipal de Barcelona per a persones d’entre 16 i 30 anys. També es podrien utilitzar altres canals de convocatòria com equipaments juvenils, entitats i associacions juvenils o programes municipals de joventut per arribar a persones que potser no participarien a través d’una invitació formal.

El disseny de la mostra combinaria diferents tècniques de mostreig. En una primera fase es realitzaria un mostreig aleatori simple a partir del padró municipal de Barcelona per seleccionar un nombre ampli de persones joves d’entre 16 i 30 anys que rebrien una invitació a participar en el procés. A partir de les persones que acceptessin la invitació es podria aplicar un mostreig estratificat amb l’objectiu d’assegurar que la composició final de la mostra reflecteixi millor la diversitat de la joventut de la ciutat. En aquest segon moment es podrien tenir en compte variables com l’edat, el gènere, el districte de residència o la situació laboral. Aquest sistema permetria combinar el principi d’aleatorietat amb la voluntat d’aconseguir una mostra diversa i representativa de la realitat juvenil de Barcelona.

Sí. En determinades fases es podria treballar amb submostres específiques dins de la mostra general, en funció de determinats criteris. Per exemple, es podrien generar grups amb joves en diferents situacions laborals o amb diferents realitats d’accés a l’habitatge, amb l’objectiu de poder aprofundir en experiències concretes relacionades amb el benestar emocional. Aquest tipus d’organització permetria incorporar metodologies més adaptades a cada realitat i garantir que determinades veus o experiències no quedin diluïdes dins del conjunt de la mostra.

El procés combinaria diferents formats participatius: trobades participatives de barri, assemblees deliberatives de districte i una assemblea ciutadana final de ciutat. Aquest model permet que la deliberació es construeixi de manera progressiva i que s’incorporin les diferents realitats territorials de la ciutat.

Les invitacions podrien combinar diferents formats. Per una banda es podrien enviar cartes per correu postal a les persones seleccionades per sorteig. Per altra banda també es podria fer difusió a través de xarxes socials, equipaments juvenils o entitats del territori. La comunicació hauria de ser clara i accessible, explicant que no cal tenir coneixements previs per participar i que qualsevol jove pot aportar la seva experiència.

Per facilitar la participació es podria oferir una compensació econòmica per sessió, cobertura de despeses de transport i certificats de participació. També es podria facilitar menjar o begudes durant les sessions per crear un espai de trobada més còmode.

El kit informatiu podria incloure informació sobre salut mental i benestar emocional entre joves, dades sobre precarietat laboral juvenil i dificultats d’accés a l’habitatge, informació sobre serveis municipals existents i preguntes orientadores per al debat. L’objectiu és que totes les persones participants disposin d’una base comuna d’informació abans d’iniciar el procés deliberatiu.

Les sessions es podrien celebrar en equipaments municipals dels diferents barris i districtes, com centres cívics o equipaments juvenils. L’assemblea final de ciutat podria celebrar-se en un equipament amb capacitat suficient per acollir tots els participants, com el Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica o un altre equipament municipal de característiques similars.