Changes at "🎭 Scene 1.1 – “Connected, but alone”"
Title (Català)
- +🎭 Escena 1 – Familiar "Què he de fer amb la meva vida?"
Title (English)
Title (Castellano)
- +🎭 Escena 1 – Familiar "Què he de fer amb la meva vida?"
Title (Italiano)
Description (Català)
-
+
“Connectat però sol”
Basat en una escena creada col·lectivament durant el Bootcamp SoReDi
(Les veus i intencions dels participants es mantenen.)L’escena s’obre en una habitació qualsevol. És divendres a la tarda.
Vladimir, un jove de 27 anys, està sol. No hi ha silenci: hi ha pantalles.
El mòbil, l’ordinador, vídeos que passen, veus que parlen. Tot es mou, tot crida l’atenció, però res sembla passar realment.
Truquen a la porta.
— Toc, toc, toc.
— “Sí?”
— “Ei! Baixem de festa, vens?”Hi ha una pausa curta. No és dubte, és inèrcia.
— “Que va, tinc plans.”
Els plans no són amb ningú.
— “Vale, si canvies d’opinió, truca’m.”
La porta es tanca.
Vladimir torna a la pantalla.
El temps passa sense notar-se. Vídeos, partits, comentaris, gameplay.
Una veu diu:
— “Saps com està la teva salut mental?”Però és només una altra veu més. Una altra pestanya.
Una altra cosa per mirar.
Més tard, una altra interrupció. Aquesta vegada, el pare.
— “Fill, els teus amics són a baix.”
— “Vols que baixi?”
— “Va, baixa amb ells.”Però abans de marxar, el pare diu una cosa més:
— “Saps quin és el teu problema?”
— “La teva addicció no són els porros.”
— “És això.”Assenyala el dispositiu.
— “Això et té el cap ocupat.”
No hi ha crits. Només una frase que queda flotant.
Vladimir es queda. No baixa.
Continua navegant. Però alguna cosa ha canviat.
Ja no és només entreteniment.
Ara hi ha una pregunta.A la pantalla apareixen missatges que parlen de desconnectar.
— “Connecta amb el que tens al voltant.”
— “Desconnecta del telèfon.”Però tot això també passa dins la pantalla.
El telèfon sona.
— “Vladimir, tinc una entrada brutal per aquesta nit. Vine.”
Una pausa. Aquesta vegada diferent.
— “Vale… vinc.”
No és una gran decisió. És petita. Però és real.
Aquesta escena no va només d’un noi que prefereix quedar-se a casa. Va d’una tensió constant entre estar connectat i estar present. D’una solitud que no ve de no tenir gent, sinó de no estar realment amb ningú. D’un sistema que no demana atenció — la captura.
Description (English)
Description (Castellano)
-
+
“Connectat però sol”
Basat en una escena creada col·lectivament durant el Bootcamp SoReDi
(Les veus i intencions dels participants es mantenen.)L’escena s’obre en una habitació qualsevol. És divendres a la tarda.
Vladimir, un jove de 27 anys, està sol. No hi ha silenci: hi ha pantalles.
El mòbil, l’ordinador, vídeos que passen, veus que parlen. Tot es mou, tot crida l’atenció, però res sembla passar realment.
Truquen a la porta.
— Toc, toc, toc.
— “Sí?”
— “Ei! Baixem de festa, vens?”Hi ha una pausa curta. No és dubte, és inèrcia.
— “Que va, tinc plans.”
Els plans no són amb ningú.
— “Vale, si canvies d’opinió, truca’m.”
La porta es tanca.
Vladimir torna a la pantalla.
El temps passa sense notar-se. Vídeos, partits, comentaris, gameplay.
Una veu diu:
— “Saps com està la teva salut mental?”Però és només una altra veu més. Una altra pestanya.
Una altra cosa per mirar.
Més tard, una altra interrupció. Aquesta vegada, el pare.
— “Fill, els teus amics són a baix.”
— “Vols que baixi?”
— “Va, baixa amb ells.”Però abans de marxar, el pare diu una cosa més:
— “Saps quin és el teu problema?”
— “La teva addicció no són els porros.”
— “És això.”Assenyala el dispositiu.
— “Això et té el cap ocupat.”
No hi ha crits. Només una frase que queda flotant.
Vladimir es queda. No baixa.
Continua navegant. Però alguna cosa ha canviat.
Ja no és només entreteniment.
Ara hi ha una pregunta.A la pantalla apareixen missatges que parlen de desconnectar.
— “Connecta amb el que tens al voltant.”
— “Desconnecta del telèfon.”Però tot això també passa dins la pantalla.
El telèfon sona.
— “Vladimir, tinc una entrada brutal per aquesta nit. Vine.”
Una pausa. Aquesta vegada diferent.
— “Vale… vinc.”
No és una gran decisió. És petita. Però és real.
Aquesta escena no va només d’un noi que prefereix quedar-se a casa. Va d’una tensió constant entre estar connectat i estar present. D’una solitud que no ve de no tenir gent, sinó de no estar realment amb ningú. D’un sistema que no demana atenció — la captura.
Description (Italiano)
Instructions to participate (Català)
-
+
🔍 Qui falta en aquesta escena?
Hauria anat diferent aquesta escena si hi hagués estat algú altre?
Potser un mentor o un company que hagi fet un aprenentatge i pugui compartir la seva experiència real?
Un orientador que entengués tant les esperances del jove com les pors dels pares?
Un germà amb un camí vital diferent, que aportés un tercer punt de vista a la conversa?
O fins i tot algú inesperat: un antic empresari, un avi, un representant sindical?
Qui podria obrir espai per a noves preguntes, no només per a noves respostes?
Quin tipus de personatge es necessita per canviar la història?
Instructions to participate (English)
Instructions to participate (Castellano)
-
+
🔍 Qui falta en aquesta escena?
Hauria anat diferent aquesta escena si hi hagués estat algú altre?
Potser un mentor o un company que hagi fet un aprenentatge i pugui compartir la seva experiència real?
Un orientador que entengués tant les esperances del jove com les pors dels pares?
Un germà amb un camí vital diferent, que aportés un tercer punt de vista a la conversa?
O fins i tot algú inesperat: un antic empresari, un avi, un representant sindical?
Qui podria obrir espai per a noves preguntes, no només per a noves respostes?
Quin tipus de personatge es necessita per canviar la història?