🎭 Escena 1.2: "Entre el FOMO i el JOMO"

La Maria és alumna de batxillerat i s'està preparant per a la selectivitat. Té els apunts oberts, els subratlladors preparats i una llista de temes pendents. Vol estudiar, però cada cop que intenta concentrar-se apareix el mateix bloqueig.

El mòbil vibra. Una història nova, un missatge al grup, un vídeo recomanat, una IA que li promet resumir-ho tot en segons. La Maria intenta tornar als apunts, però ja no hi és del tot. Una part estudia; l'altra pensa en tot allò que pot estar passant fora.

El FOMO apareix com una veu insistent: “T'estàs perdent alguna cosa”, “tothom va més avançat”, “si no respons, desapareixes”. La Maria comença a sentir que la tecnologia no l'ajuda, sinó que la fragmenta. Les xarxes, els algorismes i la IA semblen competir per la seva atenció.

Però aleshores entren les seves amigues i el seu amic. No li exigeixen que respongui. Li proposen estudiar juntes, pactar pauses i deixar el mòbil fora durant una estona. Li recorden que no hi ha missing out: està tuning in, connectant amb el que ara importa.

El professorat l'ajuda a fer servir la IA amb criteri: no per evitar pensar, sinó per entendre millor. El suport de salut mental permet posar nom al que sent: ansietat, saturació, cansament digital. I la regulació pública apareix com una responsabilitat col·lectiva: la Maria no hauria de defensar sola la seva atenció davant de plataformes dissenyades per capturar-la.

L'escena no acaba amb la Maria apagant el mòbil per sempre. Acaba amb la Maria recuperant la possibilitat d'escollir. Ja no lluita sola contra el FOMO: té amigues, criteri, suport i unes regles més justes.