Canvis a "Vídeopodcast: el problema de l'habitatge a debat!"

Josep Mañé Chaparro

Acceso a la vivienda

La política pública que serà representada és la limitació del preu del lloguer de l’habitatge a Catalunya. A partir de la llei estatal 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, la Generalitat de Catalunya aplica, des del març del 2024, una limitació del preu del lloguer a 140 municipis, considerats ‘zones de mercat residencial tensat’. Posteriorment, des de l’octubre del 2024, aquesta limitació afecta 131 municipis més, sumant un total de 271 municipis catalans, en els quals viu el 90% de la població.

En aquest context, una associació juvenil vol organitzar un vídeopodcast per debatre la mesura entre persones joves que tenen punts de vista diversos sobre la realitat juvenil. Es cerca generar un espai de debat en el qual les diverses persones participants puguin expressar lliurement les seves opinions, i on es puguin establir punts de consens o de pacte entre els participants. Però la iniciativa vol anar més enllà, i al final del vídeopodcast es farà un manifest compartit que reculli demandes i iniciatives acordades per les persones participants i els usuaris que han seguit el debat digitalment.

+El lloc on es realitzarà el debat és el vestíbul d’un edifici els veïns del qual es troben en risc de desnonament. Un fons voltor ha comprat l’edifici sencer per fer-hi habitatge turístic/de temporada.

+

La implantació de la limitació del preu del lloguer a Catalunya es desplega de manera irregular i sense els recursos necessaris per implementar les inspeccions i el règim sancionador previst en cas d’incompliment, tal com el mateix govern de la Generalitat reconeixia a principis del 2025 (https://shorturl.at/sSpx8). Per una banda, els sindicats d’habitatge reclamen la implementació efectiva d’aquesta normativa, així com l’aprofundiment en altres mesures destinades al foment del dret a l’habitatge, especialment per garantir el dret a l’habitatge a les persones joves i a altres col·lectius que són especialment vulnerables a l’increment sostingut del preu de lloguer.

+Per altra banda, els propietaris s’han organitzat a través d’associacions com Som Habitatge, que s’han mostrat obertament contràries a la regulació del preu del lloguer, que consideren una mesura ‘ineficaç i desproporcionada’, i que contribueix a ‘reduir l’oferta i el nombre total de contractes d’arrendament’ (https://somhabitatge.com/accions/).

+Les persones joves són un dels col·lectius més afectats per l’increment del preu del lloguer, que malgrat la implantació de la nova normativa, no s’ha aturat, ni tan sols a les zones de mercat residencial tensionat (entre el 1r i el 3r trimestre del 2025 el preu del lloguer a les zones on s’aplica la limitació es va incrementar més d’un 5%) (https://shorturl.at/8njrZ). Vuit de cada deu d’entre 16 i 34 anys viuen amb els pares, entre la franja de joves-adults (30-34 anys), el 30% no es pot emancipar (https://shorturl.at/gGDlH).

+

El primera participant del vídeopodcast és la Laia, una jove de 27 anys que viu de lloguer en un pis compartit de Mataró i treballa encadenant contractes temporals en el sector cultural. Parla amb fluïdesa i seguretat, però amb un to marcat per la frustració acumulada. Utilitza un llenguatge proper. Està vinculada a un sindicat d’habitatge, i la seva motivació principal és poder emancipar-se en condicions dignes i estables. Viu la problemàtica de manera directa, i tendeix a defensar la regulació dels preus del lloguer com una eina necessària, però insuficient si no va acompanyada d’altres mesures estructurals.

+En contraposició, hi ha en Marc, un home de 52 anys, resident a Ripoll. És petit propietari de dos pisos que va rebre d’una herència, un dels quals té llogat. El seu discurs és pausat, però ferm, i sovint apel·la a la seva experiència personal i a una idea de responsabilitat individual. Parla en un registre més formal, amb un lèxic econòmic bàsic, i mostra desconfiança cap a les regulacions públiques que considera excessives. La seva motivació principal és garantir una rendibilitat estable dels seus immobles i evitar riscos d’impagament o ocupació. Tot i reconèixer les dificultats d’accés a l’habitatge per part dels joves, considera que la limitació dels preus del lloguer pot tenir efectes contraproduents.

+La tercera figura és en Youssef, un jove de 31 anys, veí de l’edifici on es realitza el debat i actualment en risc de desnonament. Viu a Barcelona, treballa en el sector de la logística i compta amb un contracte fix. La seva manera de parlar és directa, no ha estat mai massa interessat amb temes polítics i socials, però s’ha anat informant i implicant a causa de l’amenaça de desnonament. No està vinculat formalment a cap organització, però ha començat a participar en l’assemblea de veïns que s’ha organitzat per abordar la situació de l’edifici. La seva motivació principal és poder mantenir la seva llar i evitar el desplaçament forçat.

+També participa la Clara, una tècnica de 40 anys que treballa a l’administració pública en l’àmbit de l’habitatge. Té un discurs estructurat i pedagògic, amb tendència a matisar i contextualitzar les afirmacions. Parla amb un llenguatge tècnic però accessible, i intenta fer comprensible la complexitat del desplegament normatiu. La seva motivació és contribuir a la implementació efectiva de les polítiques públiques, tot i ser conscient de les limitacions institucionals, especialment en termes de recursos per a inspecció i sanció. Es troba en una posició intermèdia, sovint intentant mediar entre les expectatives socials i les capacitats reals de l’administració.

+Finalment, hi ha l’Arnau, un jove de 24 anys, estudiant i creador de continguts digitals, que actua com a moderador del vídeopodcast. El seu estil és dinàmic i adaptable, combinant un llenguatge informal amb moments de síntesi més reflexiva. Té experiència en dinamització de debats complexos i polèmics i posa especial atenció a garantir que totes les veus siguin escoltades. La seva motivació és generar un espai de diàleg real, on es puguin confrontar posicions diverses sense caure en la polarització. Tot i no estar directament afectat per la problemàtica de manera immediata, forma part d’una generació que percep l’accés a l’habitatge com un horitzó cada vegada més incert, fet que condiciona la seva mirada i implicació.

+

El debat s’inicia amb una certa tensió continguda, marcada pel contrast entre l’experiència immediata d’en Youssef i el posicionament més distant d’en Marc. La Laia intervé ràpidament per situar la qüestió en termes estructurals, assenyalant que la limitació del preu del lloguer només té sentit si s’aplica de manera efectiva i amb mecanismes de control reals. En Marc replica que el problema no és tant la manca de regulació com la inseguretat jurídica que, segons ell, desincentiva l’oferta, posa l’exemple de les ocupacions o dels llogaters morosos. Segons el seu punt de vista, la limitació del preu del lloguer és un desincentiu més perquè els propietaris decideixin llogar els seus pisos. La Laia argumenta que, precisament, una manera d’evitar les ocupacions és que als pisos hi visqui gent, i que garantint lloguers accessibles també es reduirà la morositat.

+La Clara introdueix matisos, reconeixent les dificultats en el desplegament de la normativa de la limitació del lloguer, però insistint en la necessitat de temps i recursos per consolidar-la. Mentrestant, en Youssef es segueix encarant amb en Marc, i desplaça el focus cap a la urgència: explica que, mentre alguns es preocupen per fer més o menys diners, ell i els seus veïns poden perdre casa seva en qüestió de setmanes.

+A mesura que avança la conversa, l’Arnau proposa un canvi de la dinàmica: demana als participants que intentin formular, col·lectivament, una resposta concreta a la situació que tenen davant (la del bloc que ha de ser desnonat). No es tracta de resoldre el problema de l’habitatge, en abstracte, sinó de pensar què es pot fer aquí en el cas concret de l’edifici.

+Per una banda, la Laia i en Youssef plantegen activar una xarxa de suport mutu per frenar els desnonament imminent, recolzant-se en el suport i l’assessorament dels sindicats d’habitatge. La Clara suggereix explorar vies institucionals, com la declaració d’emergència residencial o la mediació amb l’administració per forçar una negociació amb el fons propietari. En Marc, inicialment reticent, acaba admetent que la situació dels veïns és límit i que caldria trobar mecanismes per garantir que els veïns es puguin quedar a casa seva, però marca la diferència entre un gran fons inversor, que vol especular, i els petits propietaris. Diu que una regulació general acaba afectant més a aquests petits propietaris que als grans tenidors.

+En aquest punt, el debat incorpora una dimensió més performativa. El moderador proposa que les conclusions no quedin només en paraules, sinó que es tradueixin en una acció concreta: la redacció en directe d’un breu manifest col·lectiu, elaborat amb les aportacions dels participants i del públic connectat en línia. El document recull tres demandes immediates: la suspensió dels desnonaments a l’edifici, l’aplicació efectiva de la limitació del lloguer amb mecanismes de control reals, però que vagi acompanyada de garanties davant l’incompliment dels contractes de lloguer i ajudes als propietaris per a la rehabilitació de pisos, i la creació d’espais estables de participació juvenil en matèria d’habitatge.

+El vídeopodcast es tanca sense una resolució definitiva, però amb una transformació clara: els participants han passat de defensar posicions tancades a reconèixer la complexitat del problema i la necessitat de respostes compartides. El debat no resol el conflicte, però obre un espai de possibilitat, on la deliberació, l’experiència viscuda i l’acció col·lectiva comencen a entrellaçar-se.

+

Els recursos escènics seran els propis d’un vídeopodcast: taula llarga per fer el debat, càmeres i microfonia, il·luminació, etc. La disposició d’aquest material s’adequarà a les característiques del vestíbul on es desenvolupi l’emissió.

El manifest col·lectiu s’articula com un text breu, redactat en directe a partir de les intervencions dels participants i les aportacions del públic. La idea principal del manifest és que el dret a l’habitatge no pot quedar subordinat ni a la lògica especulativa ni a les limitacions administratives, especialment quan afecta de manera directa a les persones joves i a les persones en situació de vulnerabilitat. Des d’aquesta premissa, el document formula tres demandes immediates.

+En primer lloc, es reclama la suspensió urgent dels desnonaments a l’edifici on té lloc el debat, així com l’obertura d’un procés de mediació que permeti garantir la continuïtat residencial dels veïns afectats. Aquesta mesura es planteja no només com una resposta a una situació concreta, sinó com un principi d’actuació davant casos similars, posant al centre la protecció de les persones per sobre dels interessos especulatius.

+En segon lloc, el manifest exigeix l’aplicació efectiva de la limitació del preu del lloguer en les zones declarades de mercat tensionat. Això implica dotar l’administració dels recursos necessaris per dur a terme inspeccions i aplicar el règim sancionador en cas d’incompliment. Al mateix temps, es reconeix la necessitat d’incorporar garanties davant possibles incompliments dels contractes de lloguer, així com mecanismes de suport als petits propietaris, especialment en matèria de rehabilitació d’habitatges. L’objectiu és evitar que la regulació es percebi com una càrrega unilateral, i avançar cap a un model més equilibrat i sostenible.

+Finalment, el document proposa la creació d’espais estables de participació juvenil en l’àmbit de l’habitatge, que permetin incorporar de manera estructural la veu de les persones joves en el disseny, seguiment i avaluació de les polítiques públiques. Aquests espais haurien de combinar formats presencials i digitals, garantir la diversitat de perfils i facilitar una incidència real en la presa de decisions.

+El manifest es tanca amb una crida a la corresponsabilitat entre institucions, ciutadania i actors del mercat, subratllant que la crisi d’accés a l’habitatge no pot ser abordada des de posicions aïllades, sinó a través de processos de diàleg, compromís i acció col·lectiva sostinguda en el temps.

+

Es convidarà seguir el directe del vídeopodcast als següents càrrecs polítics:

+-Conseller/a de la Generalitat de Catalunya de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

+-Director/a de l’Agència Catalana de l’Habitatge de Catalunya.

+-Regidor/a d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.

+-Gerent de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona.

+-Director/a general del Consorci Metropolità de l’Habitatge de l’AMB.

+-Regidors i regidores d’habitatge de tots els municipis de Catalunya.

+

De la mateixa manera, es farà difusió de l’esdeveniment entre les entitats, sindicats i moviments socials que treballen en l’àmbit de l’habitatge, com poden ser:

+-Confederació sindical d’habitatge de Catalunya, i les seves entitats associades.

+-Entitats de lluita contra el sensellarisme i l’infrahabitatge.

+-Associacions de propietaris.

+-Entitats juvenils i federacions, com poden ser el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) o el Consell de Joves de Barcelona (CJB).

+

Sí, somos personas directamente afectadas por esta problemática

Han quedat fora de la proposta moltes persones afectades per la problemàtica, però que no tenen xarxa de suport o estan implicats en algun sindicat o moviment social.

+Per altra banda, també els grans propietaris, els fons d'inversió o les persones diametralment contràries a qualsevol tipus de regulació, no s'han sentit cridades a participar.