Assemblea jove sobre salut mental i benestar emocional a Barcelona

Joan Gorina

Salud mental

A Catalunya i a la ciutat de Barcelona, les polítiques públiques en salut mental juvenil han guanyat pes en els darrers anys, amb plans específics, serveis d’atenció psicològica i programes de prevenció. Tot i això, aquestes polítiques sovint es desenvolupen des d’una mirada centrada en l’atenció individual i amb recursos limitats, sense abordar de manera integral els factors estructurals que condicionen el benestar emocional del jovent, com la precarietat laboral, les dificultats d’accés a l’habitatge o la pressió social derivada de les xarxes socials.

La escena se situa en una assemblea jove organitzada en un equipament municipal de Barcelona, en el marc d’un procés participatiu sobre salut mental. Hi participen joves de diferents barris de la ciutat, amb perfils diversos. La sessió està dinamitzada per una tècnica municipal i compta amb la presència d’una representant política que vol recollir propostes per millorar les polítiques de salut mental juvenil. A l’inici, l’espai es planteja com un lloc segur per compartir experiències personals, però ràpidament emergeixen relats que van més enllà de l’àmbit individual.

El conflicte apareix quan es posa en evidència la distància entre el plantejament institucional de la salut mental, centrat en serveis psicològics i atenció individual, i la realitat quotidiana del jovent. Les persones participants expressen frustració davant la dificultat d’accedir a serveis públics, però sobretot davant unes condicions de vida que generen malestar: feines precàries, impossibilitat d’emancipar-se i una pressió social constant per complir expectatives. Es manifesta una sensació d’injustícia i de desplaçament de la responsabilitat cap a l’individu, com si el benestar emocional depengués únicament de la gestió personal. Això genera malestar, desànim i una certa desconfiança cap a les institucions, que són percebudes com a allunyades de la realitat juvenil.

Núria, 23 anys. Graduada recentment, encadena pràctiques i feines precàries. Viu encara amb els pares tot i voler emancipar-se. Té un discurs reflexiu i sovint dubta de si el que li passa és “normal” o no. Pol, 27 anys. Treballa en el sector serveis amb horaris irregulars. Comparteix pis i té dificultats per mantenir una rutina estable. Parla de forma directa i amb certa ironia sobre la seva situació. Aina, 21 anys. Estudiant universitària. Està molt present a xarxes socials i expressa sovint la pressió per complir expectatives vitals i d’imatge. Té facilitat per posar paraules al malestar emocional. Karim, 29 anys. Treballador en logística amb contracte temporal. Ha canviat diverses vegades de pis en poc temps. Té una mirada molt clara sobre com les condicions materials afecten el seu benestar. Joel, 19 anys. Està cursant un cicle formatiu i combina estudis amb feines puntuals. Té incertesa sobre el seu futur i sovint se sent desorientat. Li costa expressar el que li passa però connecta amb el que diuen els altres. Clàudia, 18 anys. Acaba de sortir del batxillerat i està en procés de decidir què fer. Fa un ús intensiu de xarxes socials i reconeix sentir molta pressió per “encertar” el seu camí. Té un discurs espontani i molt sincer. Tècnica municipal. Dinamitza la sessió i representa l’àmbit tècnic de l’administració. Té voluntat d’escolta però amb limitacions institucionals. Representant política. Participa amb voluntat de recollir propostes, però inicialment amb una mirada més institucional i sectorial.

La sessió evoluciona d’un espai de compartició personal cap a un debat col·lectiu sobre les causes del malestar. Les persones joves passen de relatar experiències individuals a identificar patrons comuns i a qüestionar el marc de les polítiques públiques existents. A mesura que avança la conversa, es genera una interpel·lació directa a la representant política, posant sobre la taula la necessitat d’abordar la salut mental des d’una perspectiva més àmplia. Es comença a construir un consens entre els participants sobre la necessitat d’espais estables de participació juvenil que permetin incorporar aquestes vivències en el disseny de polítiques. La sessió no resol el conflicte, però transforma el relat: de problemes individuals a qüestió política compartida.

Espai en cercle per facilitar el diàleg, pissarra o paperògraf per recollir idees col·lectives, ambient proper i informal.

Impulsar una assemblea jove permanent sobre salut mental i benestar emocional a la ciutat de Barcelona, amb representació territorial dels diferents districtes, que permeti recollir de manera continuada les experiències i necessitats del jovent. Aquesta assemblea hauria de tenir capacitat d’incidència en el disseny i seguiment de polítiques públiques, promovent una mirada transversal que connecti la salut mental amb altres àmbits com l’habitatge, el treball i els usos digitals.

Regidoria de Joventut i Regidoria de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, responsables de salut mental del Departament de Salut de la Generalitat, equips tècnics de joventut i salut comunitària, així com representants d’equipaments juvenils i serveis d’atenció psicològica.

Joves de diferents barris de la ciutat, entitats juvenils, col·lectius vinculats a la salut mental, professionals del sector social i educatiu, així com persones que treballen en equipaments juvenils i comunitaris.

No somos personas afectadas directamente, pero hemos trabajado el tema con testimonios o experiencias cercanas