Podcast deliberatiu sobre l'ocupació juvenil a BCN

Julius Sax

Tiempo profundo

La política d’ocupació juvenil busca facilitar l’accés dels joves a feines dignes a través de programes de formació, incentius a empreses i itineraris de suport. Tot i això, sovint beneficia uns perfils més que altres, generant desigualtats entre joves amb trajectòries diverses. El podcast mostra com aquesta política, tot i ser ben intencionada, necessita adaptar-se per garantir un accés realment equitatiu i inclusiu.

La escena està situada en un estudi de podcast de Barcelona, un espai acollidor pensat per facilitar la conversa pausada i profunda. En aquest format —sense durada fixa i que només es tanca quan els participants arriben a un statement compartit— la Júlia, com a host, guia el procés amb cura: fomenta la deliberació, connecta vivències individuals amb estructures socials, valida les emocions i recorda que l’objectiu no és “guanyar un debat”, sinó construir una comprensió col·lectiva. L’episodi s’inicia amb una ronda d’explicació de posicions, on cada persona comparteix la seva experiència i mirada sobre la política d’ocupació juvenil, posant les bases d’un diàleg que va més enllà de la confrontació.

La política d’ocupació juvenil genera una desigualtat evident: alguns joves accedeixen a oportunitats, mentre que d’altres queden sistemàticament exclosos. Aquesta situació provoca tensions entre els participants, que se senten afectats per la precarietat, la manca de reconeixement i la sensació d’injustícia. El conflicte mostra com el poder i els interessos econòmics condicionen l’accés a una feina digna i amplifiquen les desigualtats entre joves.

Laia Muntaner – Estudiant universitària Té 22 anys i està acabant un grau en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Tot i tenir bones notes, li costa trobar pràctiques remunerades: la majoria són no pagades o demanen experiència prèvia. Viu en un pis compartit i compagina els estudis amb feines puntuals com a cambrera. La Laia vol trobar una oportunitat laboral digna que li permeti independitzar-se, però sent que les polítiques de suport a l’ocupació juvenil no arriben prou a l’alumnat universitari. Raquel Gil – Regidor de Joventut i Ocupació de Barcelona Té 63 anys i és responsable de dissenyar i coordinar programes municipals d’ocupació juvenil. Vol impulsar polítiques innovadores, però ha de gestionar pressions polítiques, pressupostos limitats i les expectatives de diferents sectors econòmics. Sovint rep crítiques: alguns joves consideren que les mesures són insuficients, mentre que alguns empresaris demanen més flexibilitat. Rachid El Haddad – Persona desocupada per tancament de sector Té 29 anys. Durant vuit anys va treballar en un magatzem logístic de la Zona Franca, però l’empresa va tancar després d’un procés d’automatització i deslocalització. Des de llavors està inscrit al SOC i ha fet diversos cursos de formació, però no aconsegueix feina estable. Viu amb els seus pares i sent que les polítiques públiques no tenen en compte les persones que han quedat enrere per la transformació econòmica. Té por d’estar “massa qualificat per unes feines i massa poc per altres”. Clara López – Treballadora amb discapacitat en un taller ocupacional Té 26 anys i treballa en un centre ocupacional per a persones amb discapacitat intel·lectual lleu. Forma part d'una associació que vetlla pels drets de les persones amb diversitat funcional. Ha intentat participar en programes d’ocupació inclusiva, però molts no estan adaptats a les seves necessitats. La Clara vol sentir que té oportunitats reals com qualsevol altre jove, però percep moltes barreres estructurals i socials. Tomás Molins – Empresari del districte 22@ Té 48 anys i és director d’una startup tecnològica amb orientació internacional. Contracta joves per a tasques de màrqueting digital i atenció a clients en diversos idiomes. Ofereix contractes de curta durada i salaris baixos, justificant-ho amb l’alta competència global del sector. Reconeix que depèn del talent juvenil, però pensa que l’administració ha d’ajudar més amb incentius i flexibilització. Les exigències de domini natiu de diversos idiomes deixen fora molts joves locals. La Júlia Serra - conductora del podcast de deliberació. És sociòloga i comunicadora de 27 anys, és especialitzada en dinamització de diàlegs ciutadans i metodologies deliberatives. Té un estil càlid, pausat i molt orientat a escoltar, amb una capacitat notable per crear espais segurs on les persones es senten reconegudes i poden expressar-se sense por a la crítica o a ser interrompudes. El seu paper no és moderar un “debat” en el sentit clàssic, sinó guiar una conversa que transforma les posicions aparentment contràries en mirades compatibles, ajudant a trobar els punts comuns sense eliminar els desacords legítims.

Des del primer moment, la tensió s’orienta clarament cap al Tomás, l’empresari del 22@, que és situat espontàniament pels altres com el “beneficiat” d’un sistema desigual. Laia, Rachid i Clara comparteixen experiències de precarietat, d’exclusió i d’oportunitats que no arriben. Les seves emocions —frustració, por, cansament— fan que la figura del Tomás quedi en una posició incòmoda, gairebé defensiva. Per evitar que el podcast derivi en una confrontació clàssica, la Júlia intervé amb preguntes que permeten matisar els relats i obrir espais d’escolta. És en aquest punt on la Raquel, la regidora, es posiciona en un espai intermedi: intenta explicar que les polítiques públiques també necessiten aliats empresarials i que les empreses són actors clau en la creació d’oportunitats per als joves. El seu intent de donar suport al Tomás —no tant per justificar-lo com per situar-lo en el mapa més ampli de la política d’ocupació— genera reaccions fortes. Alguns participants l’acusen de prioritzar interessos econòmics per sobre de les persones, i fins i tot de no entendre la realitat quotidiana dels joves. Aquest és el moment en què la Júlia redirigeix el flux emocional: • convida a reconèixer les emocions que estan apareixent, • dona espai perquè Tomás expressi no només la seva posició, sinó també les seves pors, pressions i contradiccions, • i ajuda la Raquel a explicar les complexitats institucionals sense que sembli una defensa corporativa. A mesura que la conversa avança, el grup comença a veure que no hi ha “bons” i “dolents”, sinó actors atrapats en un sistema amb incentius desiguals i impactes asimètrics. La transformació no és immediata: apareixen tensions i moments en què la Júlia ha d’intervenir per desactivar la lògica del debat polaritzat i conduir la discussió cap a preguntes més profundes, com ara: • Què entenem per “feina digna” en un mercat globalitzat? • Quin paper real poden tenir les polítiques públiques sense la complicitat dels actors privats? • Quines barreres viuen els joves que no encaixen en el model econòmic actual? • Què té a veure tot això amb la justícia i no només amb l’eficiència? El podcast avança com un procés d’escolta, reconeixement i relectura de les pròpies posicions. La transformació clau és que el grup deixa de percebre’s com a parts enfrontades i comença a funcionar com un col·lectiu deliberatiu que intenta entendre la complexitat del problema. Només quan totes les veus —incloses les més incòmodes— han estat integrades, la Júlia guia el grup cap a la formulació d’un statement final, la peça central que marca la línia de transformació social que volen proposar.

El podcast acaba amb una declaració conjunta que podria ser com aquesta: Impulsem la creació d’un Programa Municipal d’Oportunitats Laborals Justes (semblant a Pla per a l’ocupació juvenil de qualitat 2024-2030 - https://www.barcelona.cat/joves/ca/pla-locupacio-juvenil-de-qualitat-2024-2030 ) per a la Joventut, amb l’objectiu de garantir que tots els joves tinguin accés real a una feina digna, independentment de la seva trajectòria o situació. La proposta es basa en tres accions clau: Accés equitatiu Dissenyar programes inclusius que contemplin joves en formació, en recerca de feina, treballadors precaris i joves amb necessitats de suport. Condicions laborals dignes Vincular les ajudes públiques a empreses a criteris de qualitat laboral: salaris adequats, estabilitat mínima i oportunitats de progressió. Fomentar sectors de futur Impulsar polítiques que orientin la formació i la contractació juvenil cap a sectors emergents —economia verda, digitalització ètica, cures, transició energètica, innovació social o economia circular— assegurant que la ciutat es prepara per als reptes econòmics i ambientals de les pròximes dècades.

Ja forma part del grup de discussió una regidora de l’Ajuntament. Tant la declaració conjunta com el podcast es comparteixen amb actors rellevants, com ara el consistori municipal, les cambres de comerç i les entitats del tercer sector que treballen en aquest àmbit. A més, el podcast complet es pot escoltar a totes les plataformes, amb emissió via RSS, i se’n difonen vídeos curts amb moments destacats per facilitar-ne la divulgació.

Cap. Es fa en un espai tancat per donar l'oportunitat que les persones es concentren únicament en el diàleg.

Sí, somos personas directamente afectadas por esta problemática