Ajuda
Un procés participatiu és una seqüència d'activitats participatives (p.e. primer omplir una enquesta, després fer propostes, debatre-les en trobades presencials o virtuals, i finalment prioritzar-les) amb l'objectiu de definir i prendre una decisió sobre un tema específic.
Exemples de processos participatius són: un procés d'elecció dels membres d'un comitè (on primer es presenten unes candidatures, després es debat i finalment es tria una candidatura), pressupostos participatius (on es fan propostes, es valoren econòmicament i es vota amb els diners disponibles), un procés de planificació estratègica, la redacció col·laborativa d'un reglament o norma, el disseny d'un espai urbà o la producció d'un pla de polítiques públiques.
R2: Disseny de l’atenció i autonomia digital
Repte 2
Quant a aquest procés
Versió inicial del repte
Al principi, el problema semblava estar plantejat principalment com una dificultat de concentració i per regular l'ús del telèfon mòbil. L'escena dramatitzada i diverses post-it assenyalen aquest marc inicial: una persona que vol estudiar, que sent que no pot fer-hi front, que mira el mòbil «un moment» i es perd en missatges, notificacions o continguts. En aquesta primera lectura, el repte apareix estretament vinculat a idees com la distracció, la manca de concentració, la procrastinació o la dependència.
Reformulació a partir del treball col·lectiu
A mesura que avançava l'anàlisi, el repte es va reformular d'una manera molt més estructural. La dificultat per concentrar-se ja no es veia simplement com una falta de disciplina, sinó que es va arribar a entendre com el resultat d'un entorn dissenyat per interrompre, retenir i estimular constantment. En aquest marc, l'economia de l'atenció no s'explica únicament per la «sobrecàrrega del telèfon mòbil», sinó per viure en un ecosistema que afavoreix el desplaçament infinit, el consum ràpid, la resposta immediata, la pressió per produir i l'ocupació constant del temps mental.
Així doncs, el repte s'estén en diverses direccions. Ja no es tracta només de quant temps es passa davant d'una pantalla, sinó de com s'estructura aquest temps: fragmentat, accelerat, carregat emocionalment i optimitzat perquè no s'acabi mai. Tampoc no afecta només el temps d'oci. Està àmpliament reconegut que el problema s'estén a àmbits com l'estudi, el son, la presència física, la conversa i la pròpia possibilitat de mantenir el silenci o una atenció sostinguda.
Moviments clau
De la distracció personal → a la captura sistèmica de l'atenció
De «no tinc disciplina» → a entorns dissenyats per a interrompre i retenir
De l'entreteniment digital → a l'economia política de la retenció
Del temps de pantalla → a una reorganització de l'estudi, el descans i la connexió
De l'ús individual del telèfon mòbil → a la fragmentació social, la pressió i l'esgotament col·lectiu
🤯 Dilemes que ens persegueixen
El problema no és només el temps que es passa usant IA, sinó com es dissenya la interacció: si convida a tancar, pensar i sortir al món, o si obre una cadena interminable de dependència, estímul i permanència.Mandat: Tenir cura de l'atenció, no capturar-la.Els chatbots de IA poden respondre, acompa…
🎭 Escena 2 – “L’atenció segrestada”
L’escena s’obre en una habitació d’estudi. És tard. Una estudiant està asseguda davant dels llibres. Té moltes coses a fer. Massa.Ho diu en veu alta, gairebé per convèncer-se:— No arribo… és massa… no tinc temps…Intenta concentrar-se, però no dura gaire. El cap li va a mil. La pressió no para.Llavor…
Processos relacionats
Referència: OS-PART-2026-02-148