Ajuda
Un procés participatiu és una seqüència d'activitats participatives (p.e. primer omplir una enquesta, després fer propostes, debatre-les en trobades presencials o virtuals, i finalment prioritzar-les) amb l'objectiu de definir i prendre una decisió sobre un tema específic.
Exemples de processos participatius són: un procés d'elecció dels membres d'un comitè (on primer es presenten unes candidatures, després es debat i finalment es tria una candidatura), pressupostos participatius (on es fan propostes, es valoren econòmicament i es vota amb els diners disponibles), un procés de planificació estratègica, la redacció col·laborativa d'un reglament o norma, el disseny d'un espai urbà o la producció d'un pla de polítiques públiques.
R3: Noves comunitats digitals
Repte 3
Quant a aquest procés
Versió inicial del repte
En el punt de partida, el repte sembla situar-se al voltant d'una preocupació pels efectes nocius de determinades dinàmiques digitals: desinformació, pressió social, continguts enganyosos, influència ideològica, malestar i sensació de falta d'ajuda. La preocupació inicial no està encara formulada com a “disseny de noves comunitats”, sinó més aviat com una crítica a com funcionen moltes de les comunitats ja existents.
Reformulació després del treball col·lectiu
A mesura que va avançar l'anàlisi, el grup va reformular el repte de forma molt més estructural. El problema va deixar de ser únicament que “en internet hi ha fake news” o que “les xarxes generen pressió”, per a passar a entendre's com una qüestió d'infraestructura comunitària: quines comunitats fan possibles les plataformes actuals, sota quines regles, amb quins biaixos, al servei de qui i amb quines conseqüències per als qui participen en elles.
En aquesta reformulació, la pregunta central ja no és sol com protegir-se dels continguts nocius, sinó com crear comunitats digitals distintes: menys esbiaixades, menys orientades per interessos de mercat o ideologia, més crítiques, més verificables i més capaces de connectar persones entre si de manera significativa.
L'escena dramatitzada reforça aquest canvi d'enfocament. Allí el problema no és només que una jove passi temps veient tendències, sinó que roman en una relació d'espectadora: observa plans, referents i possibilitats, però no aconsegueix convertir-los en experiència social real. El repte passa llavors de “veure coses” a “poder formar part d'alguna cosa”.
Desplaçaments clau
De “xarxa social” → a infraestructura de comunitat
De problema de continguts → a problema de disseny, governança i mediació
De consum de tendències → a construcció de pertinença i trobada
De seguir influencers → a trobar persones amb interessos compartits
De plataformes guiades per interessos → a espais amb verificació, criteri i cura
De connexió digital → a activació d'interaccions socials reals
🤯 Dilemes que ens persegueixen
El risc és confondre coordinació amb enllaç. Una comunitat no existeix només perquè hi hagi calendari, grup de xat, tasques repartides o recomanacions d'afinitat. Hi ha quan un grup decideix sostenir-se, fer-se responsable, travessar incomoditats i cuidar-ne les relacions.Ordre: facilitar la trobad…
🎭 Escena 3 – “La dificultat de fer comunitat”
L’escena s’obre en un espai compartit. Un grup de persones joves parla, però no acaben d’estar connectades entre elles.Es parla de comunitat. De la necessitat de formar part d’alguna cosa. De no sentir-se sola.Però les paraules no sempre coincideixen amb el que passa.Algú diu que li agradaria tenir …
Processos relacionats
Referència: OS-PART-2026-02-149