This space is part of the [SoReDI COP] Joves reconfigurant la societat digital superspace.

Ajuda

Un procés participatiu és una seqüència d'activitats participatives (p.e. primer omplir una enquesta, després fer propostes, debatre-les en trobades presencials o virtuals, i finalment prioritzar-les) amb l'objectiu de definir i prendre una decisió sobre un tema específic.

Exemples de processos participatius són: un procés d'elecció dels membres d'un comitè (on primer es presenten unes candidatures, després es debat i finalment es tria una candidatura), pressupostos participatius (on es fan propostes, es valoren econòmicament i es vota amb els diners disponibles), un procés de planificació estratègica, la redacció col·laborativa d'un reglament o norma, el disseny d'un espai urbà o la producció d'un pla de polítiques públiques.

R4: IA i autoexplotació personal

Repte 4

Quant a aquest procés

Versió inicial del repte

En el punt de partida, el repte apareix vinculat a una inquietud creixent sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en la manera com les persones joves aprenen, treballen i s’exigeixen a si mateixes. La preocupació es formula en termes d’ús: dependència de les eines, pressió per utilitzar-les constantment, necessitat d’anar més ràpid, de produir més i millor.

La IA es percep com una oportunitat, però també com una font de tensió: facilita tasques, però alhora genera una sensació d’exigència permanent. Si es pot fer més ràpid, sembla que s’hagi de fer. Si es pot fer millor, sembla que no fer-ho sigui quedar-se enrere.

Reformulació després del treball col·lectiu

La IA deixa d’entendre’s com una eina neutra i passa a formar part d’una infraestructura que reorganitza ritmes, expectatives i formes de valor: accelera processos, redueix temps i redefineix què es considera suficient. Això genera una nova forma d’autoexplotació, més subtil: ja no ve imposada només des de fora, sinó interioritzada com a estàndard.

En aquest sentit, el malestar no és individual, sinó un indicador del sistema: fatiga, saturació o sensació de no arribar no són falles personals, sinó respostes a entorns dissenyats per optimitzar constantment el rendiment .

La pregunta central es transforma així de “com utilitzar millor la IA” a “com evitar que la IA reforci lògiques d’autoexplotació i acceleració constant, i com podria contribuir a models més sostenibles de relació amb el temps, el treball i l’aprenentatge”.

Aspectes clau

  • D’eina al sistema

  • De gestió individual a la condició estructural

  • D’eficiència a l'exigència

  • De suport a l'autoexplotació

  • De productivitat al control de límits

  • De problema tècnic al dilema polític

🎭 Una escena, una pregunta: Què cal canviar?

2
Veure tots els debats

Referència: OS-PART-2026-04-150