“Decidim o només ho fem veure? La democràcia a l'Institut en qüestió”

Lluís Bages Virgili

Democracia en las escuelas

La política pública representada és la implementació de mecanismes de participació democràtica en els centres educatius, com consells d’estudiants, participació de l’alumnat en òrgans de govern i processos de deliberació col·lectiva. L’objectiu és que les persones joves aprenguin democràcia exercint-la, no només estudiant-la.

Cada any, l’institut organitza les Jornades Culturals, anunciades com un espai de participació estudiantil. Tot i això, enguany la direcció presenta el programa tancat, sense incloure cap de les propostes enviades per l’alumnat. Les activitats suggerides han estat descartades sense explicació. En veure que la seva veu no ha tingut cap efecte, un grup d’alumnes convoca una reunió al gimnàs per discutir si participar serveix d'alguna cosa i què poden fer perquè la participació estudiantil sigui real i no simbòlica.

El conflicte neix del xoc entre els alumnes que reclamen participar i que se’ls escolti de veritat i els alumnes que no creuen en la participació, convençuts que “tot està decidit” i que les opinions estudiantils no canvien res. La situació genera frustració i debat sobre el significat real de participar.

Núria (16 anys): Delegada molt implicada. Convençuda que la participació pot transformar el centre si es dona espai real a l’alumnat. És qui impulsa la reunió. Arnau (17 anys): Escèptic. Sempre diu que participar “no serveix de res” perquè els adults decideixen igual. Té influència entre els companys i representa la desmotivació estudiantil. Biel (16 anys): Alumne molt reservat que gairebé mai parla en públic. Té bones idees però poques vegades sent que té un espai on expressar-les. Aina (17 anys): Creativa i molt motivada. Havia preparat diverses activitats per les Jornades que han estat descartades sense explicació. Parla des de la frustració de sentir-se ignorada.

Al llarg de la reunió: La Núria mostra les propostes presentades i evidencia que ignorar-les envia el missatge que la participació és inútil. L’Arnau comença a veure que hi pot haver canvi si es treballa plegats i es creen espais formals. El Biel pren la paraula per primer cop i explica la importància de tenir espais on sentir-se còmode per participar. L’Aina reclama que el treball de l’alumnat sigui valorat i tingui efecte real. El grup acaba entenent que la solució no és renunciar a la participació, sinó crear estructures de participació estables que sí que funcionin.

Creació d’una Assemblea d’Alumnes mensual: Un espai obert a tothom, per debatre temes del centre, presentar propostes i votar col·lectivament. S'escolliran representants de l'assemblea que faran reunions periòdiques amb direcció on poder presentar propostes formals i fer seguiment de les decisions. Fixar consultes obligatòries abans de decisions que afectin els estudiants: Qualsevol canvi important (activitats, projectes, espais, organització de jornades…) haurà de ser fruit d'un procés participatiu amb l'alumnat. Mecanismes per garantir la inclusivitat: L’assemblea haurà de facilitar la participació d’estudiants amb menys experiència en parlar en públic, així com de perfils diversos en origen, capacitats o interessos. La voluntat és que la participació es converteixi en una experiència democràtica real, no en un simulacre.

Representants d'Educació i de Participació del Districte Representants del Consell d'Educació Municipal

Equip directiu del centre educatiu Conjunt d'alumnat del centre

No somos personas afectadas directamente, pero hemos trabajado el tema con testimonios o experiencias cercanas